TENDUR: UNA PARAULA PATRIMONI D’ONTINYENT

TENDUR.
PATRIMONI IMMATERIAL. LLENGUA.

La llengua és un dels trets que millor defineixen un poble. No debades és l’instrument que els seus habitadors empren per nombrar la realitat que els envolta i per expressar els sentiments més pregons i primaris. Però la llengua, més enllà d’estes consideracions, és un aglutinador d’identitats. Només cal que considereu la manera com designem o descrivim un poble: dels molts arguments que existeixen gairebé sempre i en primer lloc recorrem a esta característica per a designar-lo o descriure’l.

La llengua és un instrument viu. És a dir, un element que evoluciona amb el temps perquè es transforma. Si llegiu a Ausiàs March o a Joanot Martorell en els seus textos originals vos adonareu de seguida de què estic parlant. I este fet no és privatiu d’una o diverses llengües. Totes i cadascuna de les que hui es parlen al món (que es calculen en prop de set mil) sofreixen la mateixa evolució. Una evolució, això si, condicionada pels esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals,… que defineixen a cada poble en el seu devenir històric. És a dir, uns canvis forçats per motius al.liens als purament lingüístics.

Bona prova d’això són els localismes que, segons el diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, és una particularitat lingüística pròpia d’una localitat. És a dir, la manera com evoluciona una llengua a l’àmbit local. I en este aspecte Ontinyent és el bressol d’una paraula ben nostrada i bonica: tendur. No cal dir que és impossible assegurar l’àmbit on va nàixer la paraula, urbà o rural. Però tant se val perquè amb independència del lloc on aparegué per primera vegada, a la ruralia s’ha emprat amb la mateixa normalitat amb què es diu Bon dia!

Tendur és la paraula que utilitzem per designar una taula rodona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol posar un braser, segons l’accepció que ens ofereix el mateix diccionari apuntat més amunt. La seua etimologia, com no podia ser d’altra manera, ha sigut molt discutida. Per posar només un exemple, el filòleg agullentí Emili Casanova, la considera provinent del turc tendîr ‘. Reproduir la discussió seria farragós i com que el nostre propòsit és més etnològic que lingüístic ho deixarem per als entesos i interessats en la matèria.
Així que ja sabeu, cada vegada que utilitzeu aquell objecte tan quotidià i escampat arreu dels pobles propers i llunyans recordeu que de tots ells només el nostre empra esta paraula tan bonica per designar-lo: tendur.


FOTOS DE TENDUR

 

Deixa un comentari